La desalinitzadora del Prat serà la que produirà més aigua d'Europa

• La planta obrirà al juny i podrà posar en circulació 200.000 metres cúbics al dia

• Utilitzarà l'osmosi inversa, un sistema que consumeix menys energia que altres

XABIER BARRENA
BARCELONA

La planta dessalinitzadora del Prat, que s'inaugurarà previsiblement a finals del pròxim mes de juny, serà la planta productora d'aigua potable més gran d'Europa, gràcies als 200.000 metres cúbics d'aigua aptes per al consum humà que podrà produir cada dia a partir dels recursos marins i mitjançant el mètode d'osmosi inversa.

La instal.lació del Prat de Llobregat empatarà en capacitat de producció amb la central d'El Hamma (Algèria) --la més gran d'Àfrica--, amb la qual compartirà el segon lloc del rànquing del Mediterrani --una de les àrees seques per excel.lència. El lideratge, en aquesta regió geogràfica, correspon a la dessalinitzadora israeliana d'Ashqelon.

PLANTES EN CONSTRUCCIÓ

Segons detalla en el seu últim número la revista corporativa d'Aigües de Barcelona, en un futur, la planta de Torrevella (Alacant), que es troba en construcció, serà capaç de generar 220.000 metres cúbics d'aigua diaris, això sí, per a reg. Aquesta xifra la convertirà en la planta més gran per a usos agrícoles de l'Europa.

També es troba en construcció la dessalinitzadora de Valdelentisco (Múrcia), amb una capacitat de 140.000 metres cúbics d'aigua diaris potable i per a reg. Ja en funcionament es troba la instal.lació dessalinitzadora de Carboneras (Almeria), capaç de produir fins a 120.000 metres cúbics d'aigua.

Amb tot, les principals dessalinitzadores d'aigua potable es troben a la Unió d'Emirats Àrabs (UEA) i a l'Aràbia Saudita. A la UEA es troben la més gran i la tercera planta del món: Jebel Ali, de 529.000 metres cúbics diaris de capacitat, i Fujaira, de 455.000. La central saudita de Shoaiba, amb 524.000, és la segona del món. Aquestes dessalinitzadores no utilitzen el sistema d'osmosi inversa, sinó el d'evaporació multietapes flaix (MSF, en les seves sigles en anglès), un sistema que consumeix més energia que el del Prat.

DIFERENTS SISTEMES L'MSF

consisteix en un procés de 24 etapes llampec en què s'escalfa l'aigua salada fins a evaporar-la i, després, es condensa, per obtenir ja aigua dessalada. En algunes centrals d'Orient Mitjà s'utilitza petroli com a combustible per escalfar l'aigua i obtenir recursos potables. És a dir, petroli per aigua.

El sistema d'osmosi inversa és molt diferent. Permet l'obtenció d'aigua potable després de fer passar el recurs marí a tota pressió per unes finíssimes membranes semipermeables a una altíssima pressió. La barrera retindrà la sal i permetrà el pas de part de l'aigua. De cada litre d'aigua de mar s'obtenen 0,45 litres d'aigua per al consum.

150 MILIONS

La dessalinitzadora del Prat serà gestionada els seus dos primers anys per Agbar. La unió temporal d'empreses formada per Degrémont, Dragados i Drace va aconseguir el contracte per a la construcció de la planta. El seu cost és de 150 milions d'euros, el 75% dels quals sufragats per fons europeus.